Com va néixer la Terāpia Gestalt

La Terāpia Gestalt va ser creada per Fritz Perls (1893-1970).

Perls es graduā com a neuropsiquiatra i va rebre formaciķ psicoanalítica a frankfurt, Berlí i Viena, de la mā d'analistes famosis que el van dur a establir-se com a psicoanalista ortodox durant més de dei anys, primer a Berlín i després, fugint dels nazis, a Sudāfrica.

L'influí com a terapčuta, Wilhelm Reich, que li va fer prendre conscičncia de la importāncia del cos com a factor d'anclatge i expressiķ dels conflictes neurōtics.

Per a Perls, l'eix de la terāpia ha de girar, en primer lloc al vl.tnat de la fe absoluta en la capacitat humana d'autorregulaciķ orgānica, tant en l'āmbit individual com en el social (fe en la capacitat biolōgica de l'organisme humanā, individual o grupal, per posar davant de tot, directament o mitjanįant símptomes, la conscičncia de la necessitat pendente de satisfacció). En segon lloc, Perls orientara la terāpia a la detecció i resolució en el present de les "situacions inacabades" en la vida de l'individu, en tant que es troben en l'origen de l'estancament de la seva energia i, per tant, de la seva neurosi.

Diu en la seva autobiografia que "la filosofia existencial exigeix que un mateix assumeixi la responsabilitat de la seva existčncia" i qualifica la seva terāpia com a "existencial" , al costat logoterāpia de V. Frankl i de la terāpia del dasein de Binswanger.

La síntesi personal de Perls, s'enriqueix amb noves aportacions fins als seus darrers anys. Entre aquests darrers elements es troben la concepció holística de Jan Smuts (amb qui va fer amistat a Sudàfrica), el psicodrama de Moreno i els treballs d'Ida Rolf i Eric Berne. Cal destacar la importāncia que van tenir en la seva tasca el contacte directe amb la filosofia oriental i la meditaciķ Zen, durant la seva estada de dos mesos en un "dojo" japonés. En els principis taoīstes d'integració d'oposats -Yin i Yang-, i l'atenció centrada en el present i el valor del buit propis del Zen, troba una confirmaciķ amplificadora de posicions que ja anteriorment havia adoptat.

Així, el seu enfocament terapčutic, fermament enquadrat en el moviment de la psicologia humanista (o psicologia del desenvolupament del potencial humā) sorgit a Califōrnia els anys 60 de la mā d'Abraham Maslow, Alan Watts i Carl Rogers, entre d'altres, acaba apropant-se així a la dimensiķ espiritual transpersonal, que es trobava en la llavor d'aquest moviment, trascendint així plantejaments estrets psicologitzadors en quč s'havia quedat immers, en gran mesura, el mķn de la psicoterāpia freudiana fins aquell moment.